Codi de bones pràctiques per curses de muntanya

Ens cal un codi de bones pràctiques per curses de muntanya?.

Un primer exemple: En el mes de desembre, l’Ajuntament de Planoles (Ripollès) va aprovar l’esborrany de protocol per a curses de muntanya. Se’n va enviar còpia a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i als organitzadors de les principals curses que transcorren pel municipi. La majoria va contestar, tots positivament, alguns proposant esmenes que s’adoptaran. En aquest moment s’està preparant l’ordenança municipal definitiva que serà efectiva el 2017. Aleshores tindrem un codi de bones pràctiques.

El segon el llegim al Nació Muntanya:

Nous estudis avaluen l’impacte ambiental de les curses de muntanya

“Un grup de treball format per diferents agents vinculats al territori i a l’organització i celebració de curses de muntanya ha començat a treballar per elaborar un codi de bones pràctiques en aquest àmbit. L’objectiu d’aquest futur document és que serveixi per promoure el desenvolupament adequat i respectuós d’aquests esdeveniments arreu de Catalunya, així com els seus beneficis pel territori. Serà un codi centrat en l’organització de les curses de muntanya, establint un conjunt pràctiques adequades per comptar amb uns esdeveniments esportius sostenibles i responsables.

El dia 8 de març es va celebrar la segona reunió de l’anomenat Grup de Treball sobre el Codi de Bones Pràctiques, que des del passat novembre ja funciona amb l’objectiu de crear el nou codi. Aquest col•lectiu es presenta com el primer espai de discussió pluridisciplinari que aglutina els principals agents del territori en la matèria.

A la recerca de més sostenibilitat i responsabilitat

El grup compta amb l’opinió i l’experiència de diferents especialistes en la matèria, com representants de la propietat forestal, d’entitats excursionistes, dels respectius òrgans de govern competents, de responsables tècnics d’espais naturals protegits, de l’administració local i provincial i de responsables en models d’experiències en organització de curses per muntanya. L’objectiu d’aquest grup és, amb el nou codi que elaborarà, avalar un ús sostenible, segur i responsable de les curses per muntanya que permeti garantir un desenvolupament adequat, respectuós i coherent d’aquestes activitats esportives que es celebren en entorns rurals i forestals.

El codi de bones pràctiques també intentarà influir en una major responsabilitat individual en l’ús social del gaudi del medi ambient. La prevenció de possibles conflictes i la promoció dels valors socioculturals i ambientals, així com dels beneficis pel territori d’aquestes pràctiques seran també part dels objectius d’aquest document. Es pretén fer un assaig en un primer cas pilot, per provar així les millores, durant aquesta proper període de primavera-estiu 2016.

Un munt d’entitats relacionades amb l’àmbit territorial i forestal estan participant en aquest nou projecte, que està impulsat per la iniciativa de la Fundació del Món Rural amb la col•laboració del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, la Direcció General de Polítiques Ambientals i el Centre de la Propietat Forestal. La necessitat de la creació d’aquest codi va sorgir arran d’una jornada celebrada al maig del 2014 a Solsona, on una de les conclusions dels especialistes que hi participaven va ser la de començar a elaborar aquesta reglamentació sobre bones pràctiques.”

I al Regió 7:

“Catalunya estrenarà, abans de l’estiu, un codi de bones pràctiques per les curses de muntanya que, des de fa uns anys, es practiquen de forma massiva. L’objectiu és fer-les compatibles amb la conservació de la natura i també més segures.

Les entitats excursionistes gestionen, de mitjana, unes 25 curses de muntanya cada cap de setmana, però a nivell privat se’n celebren moltes més i ningú les té controlades. Des de fa uns mesos, un grup d’experts, propietaris forestals i representants de les conselleries de Territori, Agricultura i Interior estan redactant un protocol per garantir que aquestes competicions siguin sostenibles i segures.”

I des del Consorci Forestal de Catalunya, publiquen un petit resum de la reunió.

La llista d’entitats que conformen el Grup de Treball :

  • Direcció General de Polítiques Ambientals
  • Centre Tecnològic Forestal de Catalunya
  • Centre de la Propietat Forestal
  • Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya)
  • Direcció General de Protecció Civil
  • Direcció General de Forests
  • Cos d’Agents Rurals
  • Consorci Forestal de Catalunya
  • Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)
  • Federació de Curses d’Orientació de Catalunya (FCOC)
  • Associació d’Entitats Locals Propietàries Forestals de Catalunya (ELFOCAT)
  • Federació de Municipis de Catalunya
  • Associació Catalana de Municipis (ACM)
  • Diputació de Barcelona
  • Diputació de Girona
  • INEFC Lleida
  • Pangea Attitude S.L.
  • Klassmark
  • Romànic Extrem Vall de Bianya
  • Fundació del Món Rural

Es dedueix, per tant, que hi ha una certa unanimitat en que l’esport de muntanya degrada els espais naturals. I que cal organitzar-se per evitar-ho. Ara, llegint les notícies, em queda la recança de si el que es farà és organitzar-se per protegir els hàbitats o per explotar-los.

A la llista he trobat a faltar biòlegs o entitats relacionades. Hi ha però empreses del sector i un munt de tècnics forestals.  Com que hi ha administració pel mig, ja es parla de crear un registre únic de curses, de limitar el nombre de participants i d’incloure una taxa ambiental a les inscripcions. És el procediment habitual a que ens te acostumats l’administració. Òbviament, el coordinador del  grup de treball ens explica que aquesta taxa “revertiria en el parc natural o els boscos per on passa la cursa”.

Quan des de l’Ajuntament de Planoles es va aprovar el protocol que comentàvem al principi, només es sol·licitava una paga i senyal per si calia netejar posteriorment l’itinerari utilitzat. En cas contrari, si els corredors no havien embrutat el territori o si els organitzadors no ho havien netejat, es retornaven els diners. Es cuiden els itineraris i la neteja.

Des del meu punt de vista, cal que en el llistat d’entitats hi entrin grups proteccionistes i ecologistes. És molt indicatiu que no hi siguin. Que només hi hagin “explotacionistes”i empreses privades.

Enric Gràcia.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *